És possible un món sense bancs?

1. Els bancs són un sector essencial
2. Contribueixen al creixement econòmic i al benestar social
3. Faciliten que les persones assoleixin les seves metes
4. Fomenten el creixement i la internacionalització de les empreses
5. Entenen els emprenedors
6. Són intermediaris entre les administracions públiques i la societat
7. Donen suport als col·lectius més desfavorits
8. Lluiten contra l'exclusió financera a les zones rurals
9. Ofereixen els seus serveis de forma clara i transparent
10. Estan al capdavant de la digitalització
11. Estan a l'avantguarda de la innovació i protegeixen les teves dades
12. Contribueixen a la descarbonització i a la lluita contra el canvi climàtic
13. Impulsen la recerca, la ciència i l'educació

Al segle XVIII, el sistema financer espanyol va néixer per finançar el progrés de la seva comunitat, de les persones i dels negocis, en plena revolució industrial. Des del seu origen, la raó d'ésser dels bancs ha estat acompanyar les persones i els negocis en els seus moments vitals, mitjançant finançament i assessorament, i així impulsar la transformació de l'economia. Després de diversos segles de modernització i més prosperitat, el sistema bancari no ha perdut de vista aquest objectiu, malgrat les dificultats que ha tingut en diferents moments de la seva història, com en la crisi del 2008, que han suposat una pèrdua de confiança de part de la població espanyola envers els bancs i els seus gestors.

Avui, els bancs afronten un context amb exigències de la societat en el més immediat, com l'atenció dels clients d'edat avançada i la població de les zones rurals o les mesures de suport a les famílies amb dificultats per fer front al pagament dels deutes.

En aquest entorn, és important recordar que la banca continua sent un negoci de persones, en què el tracte personal és clau. I els bancs han escoltat les demandes socials i estan reaccionant per donar una resposta. Així, d'una banda, l'atenció a les oficines físiques continua sent fonamental per a les operacions més complexes, com ara les hipoteques o l'assessorament d'un expert. Però també són rellevants els esforços per oferir un servei personal més enllà de les oficines, com ara una bona atenció per telèfon (àgil, eficaç i professional) amb gestors remots.

A més, els motius que van fer necessària la creació dels bancs fa segles continuen vigents actualment i la seva contribució al progrés social és molt tangible. Vegem quins són aquests motius per tornar a creure en la banca, un a un.

Al món actual, seria impensable imaginar una societat que funcioni sense electricitat, transport o comunicacions. Tanmateix, seria possible un món sense bancs? Sense la presència de les entitats financeres en la nostra economia és possible que no hi hagués inversió privada, les famílies no podrien accedir al finançament necessari per gaudir d'un habitatge i les empreses no tindrien capacitat de finançar-se per créixer.

Això es va posar de manifest, de manera molt clara, durant la pandèmia de la COVID-19.
Els bancs van ser declarats un sector essencial i van mantenir obertes les sucursals durant l'estat d'alarma pel coronavirus, acompanyant les famílies, les empreses, els autònoms i les administracions públiques amb la finalitat que l'impacte de la crisi sanitària en el sistema financer fos el menor possible. Les entitats financeres van abocar tots els seus esforços a oferir solucions als seus clients, a través de múltiples canals com el servei telefònic, el correu electrònic, la banca digital, l'aplicació, els caixers automàtics i l'oficina mòbil.

Després de la pandèmia, la societat ha canviat i els ciutadans exigeixen que la banca s'adapti a noves necessitats per continuar sent rellevant en les seves vides. Una és la manera de relacionar-se. Els hàbits dels clients han anat evolucionant i, actualment, la indústria bancària s'ha hagut de transformar per oferir una combinació de canals remots i presencials de relació amb el client; els consumidors no només busquen les millors condicions financeres, sinó també la millor experiència possible. La majoria de persones volen operar de manera immediata, a través del mòbil, en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, sense perdre l'accés a un tracte personal per prendre decisions sobre els seus diners.

Aquest fet implica que la banca s'ha d'esforçar encara més per cultivar aquestes relacions, per continuar sent el cor de l'economia, cosa que suposa tot un desafiament per al sector: humanitzar la relació amb un contacte més gran a través d'aquests canals, i combinar el digital i el presencial per enfortir la sensació d'atenció i proximitat.

Hi ha una creença sobre el fet que la banca sempre guanya, que està més centrada en els beneficis que en el benestar de la resta de la societat. Res més lluny de la realitat. De fet, als bancs els va millor quan l'economia està en un cicle de creixement, i viceversa. Dècades de recerca econòmica han posat de manifest l'efecte positiu de tenir sistemes financers ben regulats i competitius sobre el creixement a llarg termini i el benestar.

Les entitats financeres tenen un paper neuràlgic en l'economia, essencial per garantir el funcionament de la resta del sistema. Sense l'activitat bancària, el conjunt de la societat col·lapsaria.

Aquí rau l'origen i la missió principal dels bancs: actuen com a dinamitzador de l'activitat a través de la concessió de crèdit a l'economia real. Aquesta és la forma més important en què un banc contribueix a la societat.

El crèdit concedit per la banca a Espanya ha augmentat el PIB per capita més d'un 20 %

Per il·lustrar aquesta afirmació, podem pensar com els bancs han acompanyat el desenvolupament de l'economia i la societat espanyoles al llarg de les últimes dècades, contribuint, donant suport i fomentant el canvi. Com a mostra, una dada: el servei d'estudis BBVA Research estima que els darrers 40 anys, i malgrat la gran crisi financera de fa més d'una dècada, el crèdit concedit per la banca a Espanya, com a part de la seva activitat principal d'intermediació (és a dir, canalitzar estalvi cap al crèdit), ha augmentat el PIB per capita més d'un 20 %, amb impactes també molt positius en productivitat per hora treballada (+31 %), inversió (+27 %) i consum privat (+11 %).

A més, els bancs proporcionen seguretat en els sistemes de pagament, facilitant la transferència de recursos entre els diferents actors de la societat. Per complir aquesta funció, la banca ha de ser rendible i solvent. L'estabilitat del sistema financer depèn de la salut dels bancs. També els bancs faciliten que les persones puguin estalviar de manera segura per al futur, sent agents de confiança per dipositar els seus estalvis i gestionar les seves inversions.

L'estiu del 1857 va començar el camí de Banco de Bilbao, germen del que avui dia és una entitat global amb fortes arrels locals. El banc va néixer com una iniciativa de persones de Bilbao, que cercaven unir esforços per finançar el progrés de la seva comunitat, de les persones i dels negocis, en plena revolució industrial. I aquest és l'esperit que ha mantingut durant els seus més de 160 anys d'història.

BBVA va ser el primer a introduir la targeta de crèdit a Espanya el 1970

El suport dels bancs al desenvolupament social, però, va més enllà. Des dels seus orígens, BBVA ha acompanyat el progrés de la societat espanyola, no només en l'àmbit financer, sinó també en el social. Ja el 1917, el banc va finançar la construcció del Metro de Madrid amb un crèdit de 4 milions de pessetes. Més tard, el 1969, Banco de Bilbao va ser la primera entitat espanyola a permetre a les dones fer tràmits bancaris sota el lema 'Un banc que es preocupa per nosaltres?', que tenia l'objectiu d'oferir un servei específic amb assessorament financer i comercial a la dona, que li permetés fer determinats tràmits bancaris sense l'autorització d'un tutor legal. Anys més tard, BBVA va ser el primer a introduir la targeta de crèdit a Espanya el 1970, i en la creació, el 1986, de la figura del defensor del client.

Les entitats financeres contribueixen a la societat des de dos àmbits més. D'una banda, són forts generadors d'ocupació de qualitat. En el cas de BBVA, ocupa més de 27.000 persones a Espanya i més de 121.000 al conjunt dels països on opera. A més, els bancs contribueixen cada any al tresor públic amb el pagament d'impostos, que en el cas de BBVA va superar el 2022 els 13.000 milions d'euros de contribució fiscal entre impostos propis i de tercers arreu del món. A Espanya, BBVA va contribuir amb un total de 3.384 milions d'euros.

Un cop pagats aquests impostos, les entitats solen dedicar una part rellevant dels seus beneficis a remunerar els seus accionistes, que inclouen milers de persones a Espanya, i una altra part es dedica a reinvertir en l'entitat per tenir més capacitat de donar crèdit. Entre un 40 % i un 50 % del benefici de BBVA, en concret, es destina a remunerar els seus accionistes, que inclouen més de 725.000 persones a més d'inversors institucionals. El dividend que paga BBVA és, per tant, un suport de renda addicional per a centenars de milers de persones, la majoria espanyoles. Aquests accionistes conformen, juntament amb inversors institucionals que gestionen fons amb milers de partícips, la base accionarial del banc.

Els bancs acompanyen les persones en els moments més rellevants de les seves vides. No només amb crèdit, sinó, cosa molt important, amb assessorament. Un banc fa possible que una família afronti el naixement d'un fill o financi els seus estudis universitaris, o que una parella obtingui el crèdit necessari per organitzar el seu casament.

Les calculadores de bbva.com:

t'ajuden a prendre les millors decisions

Pensem, per exemple, en l'accés a l'habitatge. Hi ha pocs moments més il·lusionants —alhora que estressants— que la compra d'una casa. Per a la major part dels ciutadans, no seria possible comprar un habitatge si no fos per l'assessorament i el finançament que reben per part del seu banc. El 80 % de la població veu cada cop més difícil comprar-se una casa, segons Business Insider. Tot i això, les prop de 2.000.000 d'hipoteques signades els últims cinc anys, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, demostren que és possible. En el cas de BBVA, entre el 1990 i el 2022, el banc ha finançat més de 2 milions de famílies perquè adquireixin un habitatge. Només el 2023, 59.200 famílies van comprar el seu habitatge amb una hipoteca de BBVA, un segment en què el banc va concedir 5.700 milions d'euros de nou finançament.

Hi ha una sèrie de moments crucials en la vida de tota empresa, des de la seva creació i creixement fins a la seva expansió internacional. En tots ells, comptar amb el finançament necessari és clau. Això es torna particularment rellevant per a les pimes i els autònoms, que són el 99,9 % de les empreses espanyoles, i no disposen de vies alternatives per finançar-se en el mercat, com sí passa amb les grans empreses. Aquí els bancs són el seu aliat natural. La bona notícia és que més del 82 % dels que sol·liciten finançament bancari l'aconsegueixen, segons el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Per exemple, en un sol any (2023), un banc com BBVA va finançar el creixement de més de 162.000 pimes i autònoms, i de més de 14.000 empreses més grans, amb gairebé 100.000 milions de euros de nou finançament, contribuint així a la creació d'ocupació..

Si parlem d'internacionalització, aquest finançament encara té més pes. Els bancs espanyols han acompanyat les empreses del país en el seu procés de sortida a l'exterior, primer a Amèrica Llatina i després a altres regions. BBVA va ser un d'aquests acompanyants, en paral·lel a la seva pròpia expansió internacional, que va començar als anys noranta a Amèrica Llatina, va continuar a principis de segle als EUA i, el 2011, a Turquia. Banco de Bilbao va ser el primer banc espanyol i de la resta d'Europa a obrir una sucursal a París, el 1902. Actualment l'entitat és present a més de 25 països.

Establir llaços amb l'ecosistema emprenedor és també una prioritat per als bancs. Les entitats bancàries estan accelerant startups i fomentant la innovació del sector empresarial. No només ofereixen finançament, sinó que cada entitat desenvolupa les seves pròpies iniciatives: algunes se centren en l'assessorament o a dotar l'emprenedor d'habilitats i competències, i d'altres aposten per la vinculació o l'exposició, però sempre amb un mateix objectiu que és ajudar les empreses emergents a fer que els seus models de negoci siguin viables i es converteixin en empreses rendibles. En el cas concret de BBVA, el juliol del 2022 va néixer BBVA Spark i, després d'un any de vida, ja té més de 700 clients i ha gestionat més de 200 milions d'euros en finançament.

Les entitats bancàries també són intermediàries entre les administracions públiques i la societat.

Els bancs fan possible que les prestacions de les administracions públiques (per atur, pensions, etc.) arribin als ciutadans a través dels comptes bancaris que mantenen a les entitats

També contribueixen a la recaptació fiscal, quan canalitzen el pagament d'impostos de ciutadans i empreses a Hisenda. A més, és molt coneguda la col·laboració de les entitats financeres en el finançament publicoprivat, com van ser els préstecs ICO concedits per pal·liar els efectes de la pandèmia de la COVID-19 o la guerra d'Ucraïna entre les empreses espanyoles.

En un context de desacceleració econòmica i pujada de tipus d'interès, les entitats també vetllen pels clients en situació de vulnerabilitat i treballen al seu costat per trobar solucions adaptades a les seves necessitats en cada moment, per exemple a l'hora de fer front al pagament de les quotes hipotecàries. A més, des de l'inici de la crisi financera l'any 2008 i fins al 2023, BBVA va posar a disposició dels seus clients amb dificultat per poder afrontar refinançaments codis de bones pràctiques i habitatges destinats al lloguer social.

Així mateix, els bancs i les fundacions tenen dècades d'experiència en la gestió d'ajuda als col·lectius més vulnerables, amb professionals i voluntaris repartits per tot Espanya. La seva tasca és fonamental per mantenir la cohesió de moltes persones que, per raons diferents, no poden accedir a les ajudes pels canals habituals.

BBVA va posar a disposició dels seus clients amb dificultat per fer front als seus préstecs hipotecaris habitatges destinats al lloguer social

Des del 2022, i com a resposta a una preocupació social creixent, les entitats han posat el focus a atendre els clients vulnerables o que requereixin un servei diferenciat, amb l'objectiu de fomentar la inclusió financera. En concret, aquest any el sector bancari ha reforçat les mesures de millora per a les persones més grans de 65 anys, ja que gairebé el 30 % d'aquest segment de la població no utilitza Internet de manera freqüent, segons l'Institut Nacional d'Estadística. BBVA ha ampliat l'horari de caixa per a l'atenció presencial en determinats serveis, que ha beneficiat més de 800.000 clients de més de 65 anys; ha implementat l'atenció preferencial a sucursals i per telèfon; ha mantingut la llibreta per a aquells clients que la vulguin tenir, i ha adaptat tots els seus caixers automàtics (4.719), aplicacions i llocs webs amb un llenguatge i un disseny més senzill. A més, ha llançat una aplicació adaptada per a les persones més grans de 65 anys: més senzilla, fàcil d'entendre i accessible per a aquest segment de la població. Finalment, ha contractat 341 agents de vendes per a atenció presencial i suport digital, que ofereixen suport als clients afectats per la bretxa digital o a aquells que requereixen un servei més personalitzat.

Els bancs col·laboren amb el Govern en la creació de protocols per abordar reptes socials, com és l'impacte de la digitalització, la despoblació de les zones rurals o l'efecte de la pujada dels tipus d'interès. Un exemple és el Codi de bones pràctiques per ajudar les persones amb dificultats per fer front al pagament de les seves hipoteques. També són fonamentals en les campanyes solidàries que impulsen els governs per recaptar fons. En definitiva, la banca ha estat clau per mitigar l'impacte de les últimes crisis econòmiques, la pandèmia de la COVID-19 i diversos desastres naturals, com ara l'erupció del volcà de La Palma.

BBVA destinarà juntament amb les seves fundacions 550 milions d'euros a iniciatives socials en el període 2021-2025

Més enllà de l'impacte positiu que genera el negoci bancari de manera directa, els bancs també busquen donar suport a la societat mitjançant la seva acció social. En el cas de BBVA, a través del Compromís amb la Comunitat 2025, destinarà juntament amb les seves fundacions 550 milions d'euros a iniciatives socials en el període 2021-2025. Aquest pla pretén arribar a 100 milions de persones, amb l'objectiu de reduir les desigualtats i promoure l'emprenedoria, contribuir a crear oportunitats a través de l'educació i donar suport a la recerca i la cultura.

La despoblació de les zones rurals és un tema de plena actualitat, que també és un repte per al sector bancari espanyol. Per aquest motiu, el 2022 les tres patronals bancàries es van posar d'acord per signar un full de ruta i reforçar la inclusió financera de les persones que viuen a les zones rurals. D'aquesta manera, ofereixen solucions per assegurar l'accés al servei financer a l'Espanya rural. El full de ruta proposa diferents mesures en funció de la mida del municipi, inclosa la instal·lació de 240 caixers automàtics nous.

Gràcies a l'esforç i el compromís del sector bancari s'ha disminuït el percentatge de població amb dificultats d'accessibilitat financera. A escala particular, a més, algunes entitats com BBVA han signat un acord amb Correos per ampliar els serveis financers a l'Espanya rural. Amb aquest acord de col·laboració, BBVA posa a disposició de la població 1.882 oficines, 4.719 caixers i una xarxa de 353 agències en àrees rurals. A més, Correos té 2.388 oficines informatitzades i 2.389 oficines rurals, per retirar diners en efectiu amb el menor desplaçament possible.

A Amèrica Llatina, on la població rural sense accés als serveis financers formals és molt més abundant, les entitats de la Fundació Microfinances BBVA tenen un paper rellevant, especialment per als emprenedors amb pocs recursos i exclosos del sistema financer. Aquestes entitats atenen un milió de persones que viuen en zones rurals, i el 2023 han destinat més de 480 milions de dòlars en microcrèdits productius per a emprenedors vulnerables en aquestes àrees.

Les comissions són les quantitats que els bancs carreguen com a contraprestació als serveis que presten, com ara enviar una transferència, canviar divises, mantenir un compte o tenir una targeta de crèdit. És a dir, són, com en qualsevol altre sector, els honoraris cobrats pels seus serveis.

Les entitats bancàries volen crear una relació a llarg termini amb els seus clients, ja que tenir el màxim coneixement del seu cicle de vida és la millor manera d'assessorar les persones en matèria financera. Per aquest motiu, hi ha bancs, com BBVA, que no cobren comissions si el client es vincula prou amb l'entitat: domiciliant una nòmina, els rebuts o contractant algun altre producte. En aquest sentit, el 80 % dels clients de BBVA a Espanya no paguen comissions. Les persones que tinguin contractat un Compte Online Sense Comissions, disponible només per a nous clients, tampoc no en paguen. El que el banc pretén és oferir tota la informació necessària de manera clara i transparent. Per a això, BBVA té a disposició del client simuladors (Compte Elecció, targetes) que l'ajuden a calcular les comissions que podria tenir.

La digitalització permet oferir als clients canals més còmodes, senzills i accessibles perquè es puguin relacionar amb el banc quan i com més els convingui. Els darrers anys, la banca espanyola ha fet un salt de gegant cap a la digitalització dels seus productes i serveis, acompanyant i impulsant alhora el nivell de digitalització dels seus clients. Ara les persones volen operar amb immediatesa i de manera senzilla. Per això, els bancs estan abocats a cultivar noves relacions més humanes, mitjançant la combinació del digital i el presencial. Fa anys que BBVA treballa en l'accessibilitat perquè la seva aplicació mòbil a Espanya sigui tan senzilla com sigui possible; de fet, aquest any s'ha centrat en els clients sènior perquè puguin consultar els seus moviments i productes bancaris, així com realitzar l'operativa més habitual d'una manera més senzilla

BBVA té un ADN pioner en innovació, que es va posar de manifest en la seva aposta per la digitalització del banc, fa gairebé dues dècades. Sense anar més lluny, l'aplicació de BBVA a Espanya ha estat reconeguda per Forrester, diverses vegades, com la millor aplicació de banca al món. Per exemple, va ser la primera a Espanya que va permetre als seus clients iniciar pagaments des de comptes d'altres bancs. Una prova de l'èxit d'aquesta estratègia és que BBVA continua batent rècords en captació de clients: més d'11 milions de clients nous a tot el món el 2023, un 65 % dels quals es van unir al banc a través de canals digitals.

Les funcionalitats de l'aplicació de BBVA van, a més, molt més enllà dels serveis bancaris bàsics, ja que també permeten als usuaris conèixer, per exemple, el preu del seu habitatge o cotxe en el mercat amb BBVA Valora. El banc també comparteix el seu coneixement financer i ha desenvolupat tota una sèrie d'eines de salut financera perquè els seus clients puguin prendre millors decisions amb els seus diners i millorar les seves finances.

Més enllà de la digitalització i tot el que comporta, vivim en una onada d'innovació i disrupció sense precedents, amb tecnologies com l'ús de les dades i la intel·ligència artificial —especialment ChatGPT i els models de llenguatge generatius—, en què els bancs sempre intenten estar a l'avantguarda. Les entitats bancàries són el tipus d'empresa en què més confien els usuaris per a la custòdia de les seves dades personals, segons el Banc de Pagaments Internacionals. La quantitat de canals d'accés i la immediatesa en les operacions exposen l'activitat bancària a noves amenaces que exigeixen nous mecanismes de protecció per garantir els nivells de seguretat adequats.

La banca en general, i BBVA en particular, ha augmentat els seus esforços notablement per informar, formar i conscienciar sobre els principals riscos de ciberseguretat, a través de tots els canals disponibles i en les nombroses interaccions amb els clients. El factor humà és clau, en la mesura que, en la immensa majoria dels casos, és necessària la 'col·laboració inconscient' del client per dur a terme el frau. Per tant, aconseguir que els clients sàpiguen com protegir-se és vital. BBVA és la primera entitat financera que, de manera gratuïta, ha posat a disposició dels seus empleats i del públic en general cursos de formació en ciberseguretat. Els cursos es van llançar el 2022 i ja hi ha més de 17.000 persones formades.

Segons WWF, la península Ibèrica és la regió europea que més patirà la desertificació. Espanya ha d'actuar ràpidament per frenar el canvi climàtic, ja que el 75 % del territori nacional viu amenaçat per la sequera. Aquest és només un dels fenòmens que pateix el país i tots els sectors tenen la responsabilitat de sumar-se a la carrera per descarbonitzar l'economia.

El sector financer no és un dels més contaminants, però sí té capacitat perquè les indústries contaminants emetin menys CO2. Com ho aconsegueix? Mitjançant dues vies: la primera és la mobilització de finançament cap a aquelles noves tecnologies de descarbonització que encara no són rendibles, i cap a les que ja ho són perquè siguin escalables, i, d'altra banda, finançant aquells sectors més intensius en emissions en la transició cap a un model descarbonitzat. La segona via és l'assessorament, l'acompanyament dels seus clients cap a una economia descarbonitzada, més sostenible i inclusiva.

El 2019, els bancs van signar un acord a la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP25), en el qual es van comprometre a reduir la petjada de carboni en les seves carteres de crèdit. En aquell moment els bancs van desenvolupar metodologies per valorar l'impacte que podria tenir en els seus balanços l'activitat desenvolupada pels seus clients, sempre des del punt de vista de la preservació del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Avui dia no només han canalitzat recursos, sinó que han minimitzat els riscos. En el cas de BBVA, l'aposta per la sostenibilitat és clara: el banc es va marcar uns objectius de negoci sostenible molt ambiciosos, i cada any els ha superat. De fet, s'han triplicat fins als 300.000 milions d'euros el 2025.

Els bancs i les seves fundacions són agents actius del progrés de tota la societat gràcies al foment de la recerca, la ciència i l'educació. En concret, la Fundació BBVA, a través d'iniciatives tan rellevants com els Premis Fronteres del Coneixement i les beques Leonardo, centra la seva activitat en l'anàlisi de qüestions emergents en cinc àrees estratègiques: medi ambient, biomedicina i salut, economia i societat, ciències bàsiques i tecnologia, i cultura. En aquestes àrees, la Fundació BBVA dissenya, desenvolupa i finança projectes de recerca; facilita la formació avançada i especialitzada mitjançant beques, cursos, seminaris i workshops; concedeix premis a investigadors i professionals que hagin contribuït significativament a l'avenç del coneixement, i comunica i difon aquest coneixement mitjançant publicacions, debats i conferències.