Què és una OPA?

D'aquesta definició d'OPA, se n'extreuen diversos elements que sempre estan presents en aquest tipus de moviments:

• En primer lloc, un interès d'un inversor o grup d'inversors sobre una companyia i, en concret, amb la intenció d'obtenir el grau de control necessari per dirigir-ne la gestió i decidir sobre el seu negoci a través de l'adquisició d'un volum rellevant d'accions. Aquest inversor interessat és habitualment una altra companyia, però també podria ser un inversor o grup d'inversors particulars (persones físiques).
• En segon lloc, una OPA és una oferta que es formula sobre una entitat cotitzada. És a dir, l'entitat opada té el capital dividit en accions, la titularitat de les quals correspon a múltiples accionistes i que es poden comprar i vendre en un mercat organitzat.
• En tercer lloc, es tracta d'una oferta pública i és un oferiment que s'adreça obertament a la totalitat dels accionistes de la companyia: el de comprar les seves accions a un preu determinat, normalment superior al preu al qual cotitza l'entitat al mercat. Això és el que es coneix habitualment com a prima. De vegades és a canvi d'efectiu, però d'altres pot ser a canvi d'accions de l'empresa oferent o fins i tot una proposta mixta, que inclogui diners i accions.

Tenint presents aquestes característiques comunes, no totes les OPA són iguals, sinó que hi ha diferents tipus:

• L'OPA pot ser voluntària, si l'oferta parteix de la voluntat de l'entitat opant, o obligatòria. En aquestes últimes és la llei la que obliga a fer-les en determinats casos (entre d'altres, el fet d'haver assolit cert percentatge d'accions que suposin una presa de control de l'entitat opada, habitualment en superar el 30 %). A més, no poden estar subjectes a condicions i cal presentar-les pel 100 % de les accions en circulació, a un preu equitatiu. En canvi, les OPA voluntàries no estan subjectes a requisits legals de preu o nombre d'accions i l'oferent sí que pot establir condicions.
• L'OPA es pot llançar sobre la totalitat de les accions en circulació d'una companyia o bé estar limitada a un nombre d'accions inferior al 100 %, en funció del grau de control que es persegueixi sobre la companyia opada.
• També hi ha OPA d'exclusió, que pretenen treure l'empresa del mercat cotitzat. En aquest cas, les accions de l'entitat opada perden el seu avantatge principal per a l'inversor: el de ser líquides i fàcilment transmissibles al mercat de valors.
• Es parla d'OPA competidores quan ja s'ha llançat una OPA i un segon inversor formula una segona oferta abans que el termini d'acceptació de la primera hagi finalitzat, normalment oferint un preu més alt.
• Per acabar, tècnicament es pot distingir entre OPA amistoses —aquelles que compten amb l'acord del consell d'administració de l'entitat opada— i ​​hostils —quan no hi ha aquest acord—. Això no obstant, cal desvincular aquesta denominació de la finalitat amb què es llança l'oferta: tot i que no hi ha acord entre els consells d'administració de les dues entitats, l'empresa oferent pot perseguir amb l'OPA un benefici mutu per als accionistes de totes dues, que són els propietaris últims de les companyies.